QUAN NO HI SIGUEM

Imatge: Reaching for the Stars by Fort Photo. Tots els drets reservats

Quan no hi siguem

Dissolts pels vents i les tempestes d'una física implacable

No hi haurà temps per a nosaltres
No hi haurà espai
Ni dimensions que ens separin, ens atraquin o ens allunyin
En l'a prop o en l'enfora
En l'abans o el després
Desintegrats més enllà
Del principi de conservació de l'energia
Ja no seré amb vosaltres
Ja no sereu amb jo
Perquè no haurà ni jo ni vosaltres

Però, tal vegada, i això és més probable que l' Estígia
Alguns àtoms que han transitat pels nostres cossos
Nobles i excel·lents fills d'una estrella

Immolada

Sacrificada en holocaust

Nuclear

Formaran una part nova

Conscient i viva

Que tendrà Nom i una Història que contar

Abans de dispersar-se de bell nou en la matèria


Recercats i retrobats

Bategant amb ansioses pulsacions
En l'inevitable pas de les edats
Fins que els vectors es girin
Sobre ells
Esdevinguts devoradors de diferències


Beveu, amics, perquè tornarem a estar junts
Com mai ho estarem en vida nostra
Estimem-nos ara sota aquestes màscares efímeres
Compartint les estranyes químiques dels profunds afectes
Fent dansar i ressonar amb aquesta cancó la darrera de les nostres molècules
I que l'eco del ressó romangui més enllà dels nostres dies

Perquè potser les Lleis ens reuneixin en formes úniques i noves
Precioses i sagrades comunions dels fragments d'un sol ardent
Que recorden de vegades
De maneres familiars o estranyes
Que l'enyoren

El cap que canta

(M, Va ser una alegria llegir-te. Serà genial poder fer una bona conversa quan volgueu, potser amb una bona tassa de tè. Les converses amb bons amics formen part del meu patrimoni més preciat. Si és ver que teniu moltes coses per contar, no esperem massa! Una besada)