De quantes maneres pot mirar-se el món? Quants filtres podem posar a la bellesa prometedora d’una albada o a la hermosa decadència d’un crepuscle? Quants de missatges es poden sentir d’un arbre nuu? Quants de codis a desxifrar?
Per què contentar-se en ser un quan es pot ser més d’un?
L’aventura de parlar amb tots els caps de l’hidra no és una aventura exempta de perills, materials o espirituals. Però al cap i a la fi és una aventura; què és pot esperar sino alguna mena de risc...
A vosaltres, herois perduts en un temps sense herois, a vosaltres que cercau, a vosaltres que lluitau per despertar del llarg somni, que portau les ferides del combat etern entre el Destí i la Llibertat, entre l’Ordre i l’Entropia, entre la Raó i l’Emoció, a vosaltres, avatars de la Tragèdia i del Resorgiment, benvinguts a Lerna. Descansau, apurau els calzes i parlau de meravelles i d’horrors, d’excel·lències i misèries, de generació i corrupció, del vostre trànsit caduc per aquest món familiar i alhora estrany…
…I compartiu les històries amb l’habitant de Lerna.
1 comentari:
Lerna...
Lerna por ésser el món en el qual vivim, o pot ésser aquell petit món que cadascú de nosaltres ens fabricam per refugiar-nos de la realitat. Petits i diferents móns, perillosos però interessants, com els caps d'una hidra, com les mateixes persones...
Mai en som un tot sol i mai som els mateixos en diferents situacions, amb diferents persones...
La complexitat, mostrada amb simplicitat (no és una paradoxa) és l'esència de les ments intel-ligents...
M.
Publica un comentari a l'entrada