Imatge: beam of light by Jamie Amodeo (NO INTERNET@HOME) / © All rights reservedHi ha viatges que hom no sap quan han començat, però sí quan comencen a acabar-se. Es sap per la sobtada sensació, sobtada i estranya, d'estar tornant a algun indret, en el sentit més amplament metafísic del terme.
Avui m'ha envaït aquesta sensació, just fa uns moments. Quan ha començat el viatge? Fa uns anys, dies, hores, minuts? Sense encara haver arribat a port, ja veig els llums i les primeres cases dels molls. És un sentiment realment curiós, aquest retorn dins la fosca, provenint de ninguna (?) banda, de ningun moment.
Però el meu veler sol anar amb el vent, és la seva natura, així que mai es sap si encara falta molt o si encara em veuré arrossegat cap a altres terres.
Des d'aquí la costa és preciosa. Pel que es veu i pel que s'endevina; allà, en aquelles terres que són la meva llar habitau tots vosaltres, tots i totes els que em concediu aquest gran regal dels déus que és l'amistat.
Us escric això des de la nau, ho llenç a l'aigua dins d'una ampolla.
També us envio els meus pensaments.
I el meu afecte.
El cap místic
2 comentaris:
M' alegra tornar-te a llegir...
Es curiós; alguns acaben un viatge, i jo tinc la sensació d'haver començat un altre. És una sensació que començà tènuement fa un temps, però aquests darrers mesos s'ha accentuat moltíssim. No sé definir-la molt bé; tan sols sé que estic molt segura que aquest nou camí és dels més importants que he començat mai i que està ple de coses bones.
M.
P.D.: nosaltres també et trobam molt a faltar. Hem de contar-te moltes coses; estam cansats de "parlar" amb gent "normal". Ens fas falta.
Ens envolten tante coses hermoses, tantes experiències, que en la seva senzillesa, o precisament per la seva senzillesa es fan tocar amb els dits el cel. Es igual si ha començat o ha acabat, és tracta de turar-se més, almenys jo, i escoltar, mirar, ensumar, llepar, gratar, l'instant.
BesadesBel
"Anava caminat per damunt les ones de la mar. Vaig arribar a la vorera de la terra. Vaig endisar la mà a la sorra: estaba calenta. Sense pensar-m'ho dues vegades, m'hi vaig capbussar".
Publica un comentari a l'entrada